Des del primer moment ens va fer il·lusió poder afegir suport per nous jocs, i un dels primers que ens va passar pel cap va ser el mític Larry. Tot buscant informació vam veure que aquest, juntament amb molts altres jocs de Sierra (com ara les col·leccions King’s Quest, Space Quest, Police Quest, Quest for Glory…) compartien un motor similar: l’SCI. Al cap de poc vam veure que ja hi havia una implementació lliure, anomenada FreeSCI, i que permet jugar a alguns dels primers jocs de Sierra, però que deixava bastant a desitjar comparat amb l’estat actual de l’ScummVM. La interfície d’usuari del FreeSCI és més aviat engorrosa, i no és agradable d’utilitzar.

Així doncs, ens vam proposar modificar el FreeSCI perque passés a formar part de l’ScummVM. El nostre objectiu és fusionar els dos projectes per tal de sumar esforços. Després de parlar amb els dos projectes, i d’algunes pegues inicials, ens van donar indicacions de per on començar la feina. El primer pas era crear un driver gràfic pel FreeSCI perquè utilitzés la interfície de l’ScummVM. Aquest passat cap de setmana, el projecte va donar els seus primers fruits:

Ara per ara ja hi ha l’estructura muntada perquè l’ScummVM sàpiga reconèixer i engegar els jocs però els colors deixen bastant a desitjar, hi ha moltes parts que no es dibuixen bé, i el control del ratolí ara mateix és nefast, però ja és un principi

La segona part del projecte és millorar la base del FreeSCI perque suporti més jocs. Ara mateix només suporta les versions 0 i 1 de SCI. Queda per afegir el suport per les versions 1.1, 2 i 3, que són les que utilitzen els jocs més moderns. Aquestes darreres versions no estan documentades, però alguns dels autors del FreeSCI han dit que s’han informat i ens poden ajudar en el procés

Si teniu ganes de poder jugar algun dia amb el Larry al mòbil, estem oberts a col·laboracions de tot tipus. La col·laboració més directa seria que ens ajudéssiu amb el codi. Si voleu tenir accés al codi, només ho heu de dir. Si això de programar no us va… una cosa amb la que ens podeu ajudar és fent-nos arribar aventures gràfiques clàssiques de Sierra, que cada cop costen més de trobar, fins i tot a ebay Fins i tot, encara que no us vulgueu desprendre de les vostres joies, ens aniria bé que ens deixéssiu els jocs per poder-ne recopilar la informació perquè l’ScummVM els sàpiga detectar

En fi, seguirem informant quan hi hagi novetats o alguna versió de prova.

- Doncs ho vaig perdre tot
- Ostres, i no tenies cap còpia de seguretat?
- No, i no van poder recuperar res

Em va sobtar veure que la informàtica ha penetrat tant ja a la nostra societat que fins i tot gent de generacions prèvies al boom de la informàtica personal han acabat adoptant paraules i expressions (còpies de seguretat) com a part del seu vocabulari ordinari, com qui parla de fer la compra.

Aquesta mateixa conversa, reproduïda uns quants anys abans hagués tingut aquesta pinta:

- Doncs ho vaig perdre tot
- Ostres, i no havies començat la collita?
- No, encara estava verda la fruita

Per una altra banda això també m’ha fet pensar que cada cop es valora més la informació que els béns materials. Potser és per això que s’utilitza tant aquella expressió mediàtica de “Societat de la Informació”.

En concret, el que m’ha estat rondant pel cap aquests darrers dies ha estat un videojoc de PSP: Loco Roco. Des que en vaig veure el video que he enllaçat a Youtube que me’n vaig enamorar. És molt simpàtic i, a mi personalment, m’han entrat moltes ganes de jugar-hi. Però hi ha algun problema: no tinc PSP, el preu dels jocs és elevat, i m’agradaria poder-hi jugar al PC o a qualsevol trasto que se’m posi al davant. La solució és molt “simple”: fer-me jo el joc.

Encara no ho havia comentat al blog, però la programació de videojocs és un dels temes que més m’interessen. Concretament en vaig començar un com a pràctica de la universitat i el vam continuar mínimament amb el company de la pràctica. Es tracta d’un clon del PacMan en 3D, amb suport de joc en xarxa i diverses millores. De moment està molt verd i encallat, però tinc intenció de tornar-m’hi a posar més endavant.

Tornant al tema principal, una bona part de la motivació per fer un clon del Loco Roco m’ha vingut de les característiques gelatinoses dels ninots protagonistes. Sempre m’han fet gracia els objectes així de deformables i dinàmics, i m’ha picat la curiositat de provar de programar-ho.

ALERTA DE FRIKISME: Els següents paràgrafs contenen vocabulari i conceptes bastant més frikis que el que és habitual en aquest blog. Si no us interessa en particular la informàtica, us els podeu saltar

Una tècnica que em sembla ideal per dur a terme aquest joc és el dibuix vectorial. No hi tinc experiència, però em sembla molt temptador, de manera que de moment m’he començat a informar. Ahir vaig començar a llegir sobre Cairo i pinta molt interessant. Cairo s’ha fet molt famós darrerament en el món dels escriptoris lliures, però la majoria de gent (jo m’hi incloc) no tenim ni idea de què va, només sabem que Cairo va relacionat amb millors gràfics i prou.

Pel què he pogut veure amb el primer contacte, es tracta d’una API de dibuix vectorial molt similar a OpenGL, però simplificada per a les 2 dimensions, i amb característiques avançades com el renderitzat de textos i corbes, tot intentant aconseguir una qualitat gràfica excel·lent (amb antialiasing de sèrie ). A més està pensat perque el dibuixat sigui independent del dispositiu, de forma que es pugui utilitzar tant en pantalla com per a imprimir (per exemple, el Firefox 3 basarà el seu dibuixat de pantalla i la impressió en Cairo), i ja hi ha un backend per generar PDFs.

Igual que OpenGL, Cairo és una màquina d’estats, en què hi ha principalment funcions que canvien l’estat, i altres que realitzen accions però sense canviar l’estat. Algun exemple de les funcions de canvi d’estat serien per exemple l’aplicació de transformacions geomètriques (traslacions, rotacions, etc… igual que en OpenGL), i el canvi del color de dibuix o gruix de la línia. Per altra banda, les funcions d’acció són per exemple les de dibuixar una corba o un text.

A primer cop d’ull sembla que dibuixar objectes deformables ha de ser tan simple com definir uns punts de control mòbils al voltant de l’objecte i dir-li a Cairo que realitzi la corba entre ells. A la pràctica segur que és més difícil

Tinc ganes també de provar la viabilitat de Cairo per a renderitzar gràfics en temps real, ja que té certa fama de falta d’eficiència (pel què he llegit, l’optimització serà un dels principals objectius de la futura branca 1.4). Al menys a hores d’ara ja es tracta d’una API estable, o sigui que de moment l’objectiu és fer aplicacions interessants amb Cairo. Quan apareguin noves versions, totes les aplicacions que l’utilitzin es beneficiaran inmediatament de les millores.

FINAL DEL FRIKISME: Tranquils, tot torna a la normalitat

Només em queda dir que ho vull dur a terme seguint els ideals del programari lliure (ja en parlaré algun altre dia), com a passatemps en les estones lliures i de forma que tothom hi pugui participar i col·laborar a la seva manera. Amb això convido a que qui vulgui, pugui fer-hi qualsevol tipus de col·laboració, des de la proposta d’idees, proposta de noms pel joc, disseny dels gràfics (de moment la Menxu ja s’ha proposat, gràcies!), programació, etc…

Vaig plegant, que queda poc ja per l’examen. Seguiré informant!

PD: Amb el temps m’han anat venint idees de nous temes sobre els que parlar al blog i me’ls he anat apuntant. És una amenaça xD

El cas és que em vaig despertar a les 9:30. Vaig mirar el despertador i deia que encara no havia sonat, i que sonaria a les 4:00. La única explicació que hi vaig trobar és que em devia despertar a les 4:30 i tot convençut vaig posar el despertador per llevar-me mitja hora abans. Com que el meu despertador no té inversor del temps, va voler esperar 23 hores i mitja per despertar-me

Veient que ja no podia arribar a temps a l’examen… Me’n vaig tornar al llit. Va acabar despertant-me una companya de classe que em va trucar quan va sortir de l’examen, a les 11:30.

La part positiva de la història és que vaig poder dormir 7 hores i mitja més que les que hagués dormit si m’hagués despertat quan volia

PD: He arreglat els accents que es veien malament del blog. No sé què vaig fer perquè s’espatllés, espero que no torni a passar :-$

PD2: No he sigut capaç de mantenir el post per mes que portava fins ara, al no escriure res a l’abril. Em fa molta mandra trobar un moment per escriure, però tinc apuntades unes quantes idees. Intentaré passar-me per aquí més sovint.

Hi deu haver poques persones al món que els hagi passat això. Era un defecte de fabricació o ho havien fet espressament? I si resulta que els pocs afortunats podien visitar la fàbrica de KitKats i jo no ho sabia? Suposo que he fet tard. L’única prova que em queda és la fotografia.

PD: El KitKat perd molt, sense la galeta

Ahir vaig dir prou i vaig anar a remenar la col·lecció de música que tenia abandonada. En aquell moment em va fer gràcia tornar a escoltar The Cure. Tot escoltant el disc Kiss me, kiss me, kiss me em vaig anar trobant amb diferents tipus de cançons: les famoses, les que recordava haver sentit tot escoltant el disc la darrera vegada, les que deixen indiferent, les que no estan mal però no destaquen massa, etc. Tenia el disc sonant mentre anava fent altres coses, i no em fixava massa en la música.

Tot de cop va acabar una cançó de les que no destacaven massa però em va deixar una sensació estranya. Algo com… “diria que l’he sentit abans, però no sé què m’ho fa pensar”. La vaig tornar a escoltar amb calma i vaig veure què era. Hi ha un parell de punts de la cançó on sona una petita melodia amb acordió de fons que em va enganxar. Aquests fragments són molt breus però són com la cirereta del pastís. Fan que la cançó es converteixi en especial, i em fan passar tota la cançó esperant aquell breu moment. A mesura que l’he anat escoltant he recordat que ja m’havia viciat amb aquesta cançó fa temps, i havia sigut pel mateix motiu, o sigui que no és una paranoia d’avuí, és un tret característic de la cançó.

Ara mentre pensava en aquest fet m’han vingut al cap altres cançons amb les que m’ha passat el mateix (Single-handed sailor de Dire Straits i Where are you going de Dave Matthews Band, per exemple), i sembla ser un recurs força estès. El què em crida l’atenció d’aquestes cançons són petites pinzellades que contrasten amb la resta de la cançó, canviant la melodia per un moment. Potser la gent que fan les cançons per als grups mediàtics agafarien aquestes petites melodies “secundàries” i les exprimirien per treure’n una cançó sencera, i potser és per això que a mesura de tan sentir-les, algunes d’aquestes cançons que posen 24h a la ràdio es fan pesades per matxacar tant una melodia “simple”. En canvi aquestes altres cançons que comento en fan un ús molt més modest, precís i sense abusar, que et fan quedar amb ganes de tornar-la a sentir.

Estic segur que aquest no és l’únic paràmetre que em fa enganxar-me a una cançó i no una altra, però bé… De moment crec que ja tinc la necessitat musical coberta per una temporada, mentre vagi recordant cançons com les citades aquí.

Aquest és el meu primer post en aquest indret, que neix amb la intenció de ser la meva nova pàgina personal, pàgina d’inici, pàgina de proves… la meva pàgina Sigueu benvinguts!
Encara no sé massa de què parlaré, però bé, l’important és tenir un lloc preparat per si mai sorgeix una idea. Suposo que acabaran sortint tant temes de la vida quotidiana com dels meus entreteniments, principalment la informàtica. Pel què fa a la llengua suposo que utilitzaré principalment el català, però em reservo el dret d’utilitzar el castellà o l’anglès (tinc ganes de practicar-lo perque no se’m rovelli, que ja ho està prou) en ocasions en què el públic objectiu pugui tenir dificultats per entendre el català. Pel què fa a l’aspecte de la pàgina, de moment no és res definitiu, segurament els propers dies canviarà bastant, però de moment ja és funcional

De moment ho deixo aqui, si teniu alguna proposta o comentari de qualsevol tipus, aneu-ho deixant per aqui, que de moment intentaré anar-ho llegint tot. Espero escriure alguna cosa amb més contingut la propera vegada.

exit(EXIT_SUCCESS);
}