Fa uns mesos, parlant amb uns companys de classe, va sortir la idea de fer alguna col·laboració amb el projecte ScummVM, una referència per molts de nosaltres, ja que ens ha permès tornar a jugar als jocs de la nostra infància en tot tipus de màquines noves (PCs amb sistemes operatius moderns, telèfons mòbils, PDAs, videoconsoles…).
Un dia d’aquests anant pel carrer vaig sentir un fragment d’una conversa entre dos homes que devien tenir unes edats d’uns 40 i 60 anys:
- Doncs ho vaig perdre tot
- Ostres, i no tenies cap còpia de seguretat?
- No, i no van poder recuperar res
Malgrat haver-m’ho proposat, m’ha sigut impossible augmentar el nombre de posts mensuals. Em costa molt posar-m’hi. I ara que m’hi poso és precisament… just abans de començar els exàmens finals (d’aqui poques hores tinc el primer). No sé què em passa, que quan més feina tinc i més centrat hauria d’estar, més motivació em ve per fer altres coses.
En concret, el que m’ha estat rondant pel cap aquests darrers dies ha estat un videojoc de PSP: Loco Roco. Des que en vaig veure el video que he enllaçat a Youtube que me’n vaig enamorar. És molt simpàtic i, a mi personalment, m’han entrat moltes ganes de jugar-hi. Però hi ha algun problema: no tinc PSP, el preu dels jocs és elevat, i m’agradaria poder-hi jugar al PC o a qualsevol trasto que se’m posi al davant. La solució és molt “simple”: fer-me jo el joc.
Aquesta setmana passada em va passar una cosa una mica estranya. Tenia un examen a les 9 del matí i em vaig posar el despertador ben d’hora, a les 4:30, per poder estudiar (no ho havia fet gens encara). No recordo haver sentit sonar el despertador, però si que recordo haver-me’l mirat i haver pensat “4:30? És massa tard, em vull llevar mitja hora abans”.
La setmana passada em vaig sentir privilegiat en certa forma. Anava a menjar-me un KitKat i em va sorprendre que costava més de mossegar que normalment. Va resultar que no tenia galeta, era només xocolata.
Hi deu haver poques persones al món que els hagi passat això. Era un defecte de fabricació o ho havien fet espressament? I si resulta que els pocs afortunats podien visitar la fàbrica de KitKats i jo no ho sabia? Suposo que he fet tard. L’única prova que em queda és la fotografia. 
PD: El KitKat perd molt, sense la galeta 
